Alcaldes de Flix del segle XX ( VII ).

1899 - 1901. El juliol de l'any 1899 Josep Ferrús Gasset substituí a Miquel Pardell Alabart com alcalde. (Durant el període de la Restauració els alcaldes eren nomenats per periodes de dos anys, el canvi es realitzava a començament de l'any nou, així l'1 de gener de 1902  seria nomenat Joaquim de Oriol Serrano)

1902 - 1904. Nou ajuntament presidit pel carlí Joaquim de Oriol Serrano.

1904 - 1906. Damià Forcades Masot

Josep Mestres Díez

1906 - 1909. Lluís de Castellví Torres  (1870-1953)

1909 (1 de juliol) - 1911. Ramon A. Ferrús Gasset.

1912 - 1914. Josep Mestres Díez. (1866-1945)

1914 - 1916. Joaquin de Oriol Serrano

1916 - 1918. Miquel Pardell  Ferré

           11 de novembre. Eleccions municipals. Antoni Bagés Ribera, conegut popularment com Butxaquina, jove d'idees republicanes amb tan sols 29 anys és escollit alcalde, càrrec que aleshores era de dos anys de durada, el gener de l'any següent accediria a l'alcaldia.

1918 - març 1920. Antoni Bagés Ribera

1920 -  març 1922.  Josep Mestres Díez (1866-1945)

1922 -1923. Marià Masot Bagés (1885-1936)

 1923, 13 de setembre. Cop d’estat militar del general Primo de Rivera. Inici de la Dictadura militar. A partir d’aquests moments els alcaldes no seran elegits sinó nomenats.

1923 - 1926.  Lluís de Castellví Torres nou alcalde.(1870-1953)

1926 - 1927.  Enric Grau Fontseré (Unión Patriótica). (1877-1946)

Manuel Alabart López de Girón

1927 - 1929. Manuel Alabart López de Girón.

1929 -  gener 1931. Isidre Martí Barberá. (1887-1936)

1931 (entre el gener i l'abril) Manuel Oriol  de Oriol.

14 d'abril: proclamació de la II República.

Marià Masot Bagés

1931 -1934. El republicà Enrique Sánchez Sánchez nou alcalde després eleccions municipals del 12 d'abril . 

1934 - 1936. Marià Masot Bagés.(1885-1936)

1936. 18 de juliol. Aixecament militar contra la República i començament Guerra Civil.

          

Joan Treig Lozano

           Finals de Juliol. Ramon Ribera Alabart (ERC).

           Octubre. Joan Treig Lozano (Unió Rabassaires). (1899-1960)

           13 de novembre. Novembre. Manel Cugat Masot  (CNT).

1937.  Març. Josep Ferrús Rodes (CNT). (1899-1960)

1938. 4 d'abril Primera ocupació del militars de Franco. José Mestres Carranza alcalde en funcions.

         26 de maig. Jaime Caballé Molina accedeix a l'alcaldia (El nomenament va ser a càrrec del  comandant militar de la població).

25 de juliol al 14 de novembre. Josep Cervelló Castellví (CNT).  (1899-1960)

Dictadura del General Franco - A partir d’aquests moments els alcaldes no seran elegits sinó nomenats).

1939. Gener a octubre:  Josep Mestres Carranza.

Francisco Sanjuán Fortuny

1939 - 1940  Josep Llaurado Guiu.

1940 - 1941  Joaquin de Oriol Ferrús.

1941 - 1945. Juan M. Muñoz Guitarte.

1945 - 1965. Francisco Sanjuán Fortuny. (1904-1981)

1965 - 1974. José Barbero Ballester. (1912-1988)

1974 - 1979. Ramon Masot Fontanet. (1917-1994)

1979, 3 d'abril, primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista.

Antoni Sabaté i Pere Muñoz

1979 - 1987. Pere Muñoz Hernández (PSUC) (elegit alcalde el 19 d'abril després de la victòria per majoria absoluta de la candidatura d'esquerres l'Entesa de Flix a les primeres eleccions municipals democràtiques celebrades).

1987 - 2003. Antoni Sabaté Ibarz (PSC) (1954-2018)

Foto i crònica de la Diada de l'any 1979.

L'any 1979 és l'any dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura, pel que respecta al nou ajuntament en democràcia de Flix la publicació de la revista la Veu de Flix va ser una de les primeres decisions que va prendre, revista mensual que va sortir el número 1 al mes de setembre amb una fotografia en portada de la primera gran Diada de l'any 1977. 

Manifestació 1977

L'exemplar n. 2 de la Veu de Flix del mes d'octubre, amb una fotografia  en portada del nou centre d'EGB, ens oferiria una breu crònica de la Diada : 

"Celebració de l'Onze de Setembre a Flix" 

"Amb motiu de celebrar la Diada Nacional de Catalunya es forma un Comissió integrada per l'Ajuntament, partits polítics, centrals sindicals i entitats de Flix, per tal de programar els actes corresponents.

Es va fer una crida al poble mitjançant un manifest explicatiu del sentit que aquest any s'intentava dona a la Diada a nivell polític. ës a dir, refermar l'Estatut tot i pensant en la convocatòria del referèndum a celebrar el 25 d'octubre.

El dia 10 de setembre tingué lloc al saló d'espectacles de la Unió Social una conferència col·loqui a càrrec del ex senador Pere Portabella. Les seves paraules es basaren en una explicació objectiva de l'Estatut de Sau (reformat i aprovat posteriorment a Madrid). Portabella va incidir d'una manera especial en les competències més conflictives, és a dir, en hisenda i ensenyament. Es calcula una assistència d'unes 300 persones.

El dia 11 i a dos quarts de 8 de la tarda es va iniciar una manifestació davant l'Ajuntament la qual, encapçalada per les autoritats locals, arribà a la plaça de l'Església. En aquest lloc la cobla La Principal del Camp interpretà unes sardanes. Tot seguit intervingueren Pere Muñoz com a batlle, Manolo Alabart com a representant de les centrals sindicals i Jaume Aresté com a representant d'entitats."

Finalment va posar cloenda a l'acte unitari l'Orfeó de Flix, el qual interpretà: "El cant de la senyera", "La gavina", "Pastoreta", "el cant del poble" i "Els Segadors".

Flix, Covid-19, brots, crivatges i casos diagnosticats ( II ).

A Flix en pocs dies hem vist passar l'índex de risc pel covid-19 de 213, el 28 d'agost, a un deu vegades superior, 2.136,  l'1 de setembre, augmentant fins la xifra rècord de 2.980 el passat dijous  de 3 de setembre. Índex de risc que a partir de divendres ha anat disminuint molt poc a poc fins la 2.182. En dades concretes de casos positius s'ha passat de 6 casos acumulats els darrers 7 dies ( 9 els darrers 14 dies) a 30 positius ( 36 acumulats els darrers 14 dies) ahir diumenge. 

Així hem viscut deu llargs i preocupants dies, amb un confinament preventiu de desenes de famílies, amb crivatges realitzats el passat dijous i divendres, i bona part de la població pendent dels seus resultats, del informes del departament de Sanitat i sobretot preocupats per la salut de molts veïns i veïnes afectades per la maleïda pandèmia.

L'alcalde de Flix, Francesc Barbero, a les xarxes socials ens ha recordat que el nostre poble continua sent un dels municipis amb els índex de risc i d'incidència més alts del país i que "cal seguit l'esforç per a tenir una setmana tranquil·la i poder oferir amb garantis l'inici de curs escolar".