10 d’abril del 2008

I DE PAS... PICASSO

Ahir al llarg del matí vaig ser al Congrés dels Diputats per ser presents als discursos i votacions d'investidura del president del govern central, votació que es tornarà a repetir demà en segona volta per a que José Luís Rodríguez Zapatero sortí elegit nou president. Tot i acompanyant els iputats d'Esquerra i a Joan Ridao, qui s'estrena com a parlamentari a la cambra baixa. La solemnitat del lloc i de l'acte bé val la pena presenciar en directe, així com els comentaris que des de les diferents formacions es realitzen segons el tipus de votació que es realitza i qui la realitza, ex-ministres del PP i del PSOE, ministres en funcions, els grups minoritaris... la votació nominal. Amb el vot negatiu dels tres diputats d'ERC. Una anècdota que segurament algú esmentarà, després de constatar que en ZP fou l'únic diputat que votà dos cops la seua persona, el primer per un error del secretari que li demanà el vot quan s'anava cridant els diputats per la lletra G, i ell sorprés d'aixeca del seient i cridà SI...

Per la tarda tot guanyant temps per agafar l'AVE vaig tenir l'oportunitat d'accedir a la magnífica exposició sobre Picasso i la col.lecció del Museu Nacional Picasso de París que es troba al Museu Reina Sofia... Museu situat a dos minuts de l'estació d'Atocha. Segurament una de les millors ocasions que es pot tenir de conèixer amb pràctica integritat la seua obra, amb el complement perfecte del Guernica i l'obra pròpia del museu de la capital del regne. Entre la quantitat de sales i pintures m'agradaria esmentar-ne una ubicada al començament del recorregut, una obra de l'any 1909 de mida petita situada al costat d'un magnífic paisatge cubista de le Sacré Coeur, "L'estany d'Horta d'Ebre", pluma i tinta sobre un sobre nou.
(Retrat de Dora Maar, 1937.)