La recent mort de Joan Triadú, una de les personalitats més importants de la cultura catalana durant el franquisme, m'ha portat a la seva autobiografia "Memòries d'un segle d'or". Dos apunts molt propers d'aquest magnífic libre de memòries. En primer lloc les referències a Artur Bladé. "L'Eclesiastés diu. Pensar massa no és bo... Ho recorda un dels més universals dels nostres escriptors d'aquiest segle d'or: Artur Bladé Desumvila. Així vaig qualificar-lo a l'Avui en un article que vaig publicar el 28 de novembre de 1976 sobre ´l'Exiliada` (...) En la lúcida i passablement feliç vellesa... Bladé i Desumvila no se'n sabia avenir, que l'hagués escollit al primer volum de´les lectures escollides`, el 1962. Que tingués, per exemple, el gran Pere Calders a la vora...".
El segon apunt és en relació a la fotografia que adjunto escanejada del llibre, on veiem a Triadú felicitant a Bladé, premiat a les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra celebrades a Tortosa el 1973. Anecdòticament recordar que el treball per la que va rebre el premi Artur Bladé, concretament el premi Joventut de reportatges, és mantendria inèdit i no seria publicat fins el 1983, essent la primera publicació del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), amb el títol "Visió de l'Ebre Català", primera publicació del CERE en que vaig tenir l'honor d'escriure la introducció.
1 comentari:
Molt bon apunt. Triadú i Bladé, dos grans de la nostra cultura. ÉS honest i saludable recordar-los... bon dia de treball avui!!!!
Publica un comentari a l'entrada