Una setmana després d'haver presentat a l'església
romànica de la Palma d'Ebre Rossend Escolà Cubells (1918-2013). Colors i records de la Palma d'Ebre, després d'haver-lo presentat a Flix el passat sant Jordi, a la
Mostra de llibres de la Ribera d'Ebre, permeteu-me que afegeixi al bloc un
emotiu retall pel record de l'article de Xavier Garcia al setmanari l'Ebre: La Palma d'Ebre a Rossend Escolà.
"... El meu entusiasme davant d'aquest Quadern,
d'un centenar llarg de pàgines, perfectament impreses en paper satinat, ja
podeu suposar que no té límits, perquè hi retrobo imatges d'amics, escenes i
paisatges pintats que el mateix Rossend Escolà m'havia mostrat al seu estudi de
la Palma, allà vora el verger que cuidava amorosament -talment un beat del
segle XX-, passejant-me pels carrers del poble i fent-me conèixer els
exteriors, que jo trobava d'una ruralitat gairebé palestina.
És molt emotiu, doncs, revisitar aquest món que el va
fer viure i crear, després de les penalitats de la guerra i de les tribulacions
posteriors, pintant i refent les imatges religioses sacrificades durant el
vendaval del 1936-39 i fixant, en aquarel·les i olis prodigiosos, els escenaris
d'aquest agrarisme estepari, de marge de pedra seca, oliveres i ametllers, de
poca aigua i grans caràcters humans, com el seu.
Me'l vaig estimar molt, perquè el veia un ésser pur,
com els seus grans amics Marcel·lí Giner, escultor de Marçà, Jaume Sabaté,
pintor, del Masroig, el dibuixant Francesc Masip, de la Bisbal de Falset i,
entre tants, el cronista d'Ascó, Carmel Biarnés.
Va exposar, pintar i parlamentar per tot arreu, va
estudiar i escriure sobre l'església romànica de la Palma, així com va fer La
Guia del seu poble, i va ser, el 1983, un dels socis fundadors del CERE. Dos
anys després, el vaig visitar, conversàvem i ens atipàvem a La Fonda Ciuraneta,
amb vistes a l'absis romànic, i veient-lo entre farigoles i romanins, entre
gallines, gossos i gats, se'm va aparèixer com un franciscà sense hàbit, com el
que era: Lo Beat de la Palma."
1 comentari:
Moltes gràcies, Pere,per reproduir aquest text en homenatge al nostre Rossend, i gràcies, de nou, a tu per coordinar i escriure l'excel·lent llibre que heu publicat, nova mostra de l'extensa fidelitat a la nostra terra. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada