El passat 2 de maig ens deixà després d'una llarga malaltia la senyora Maria Font Perelló, tenia 84 anys, vídua del primer alcalde democràtic d'Ascó, Joan Carranza, referent de l'ecologisme, mort tot just fa 15 anys, i mare de nou fills, entre ells l´escriptor Andreu Carranza.
El 26 de setembre del 1997 i al Centre Cívic del Pati Llimona de Barcelona s'organitzà un acte d'homenatge a Joan Carranza en el que vaig poder participar amb uns apunts biogràfics. Article que més tard seria publicat a les revistes locals "Malpàs" d'Ascó i la Veu de Flix, on entre d'altres m'agradaria recordar els orígens ecologistes de Joan Carranza i Maria Font:
" Joan Carranza Balsebre (1928-1997)... De jove es traslladaria a Sant Celoni a fi d'aprendre l'ofici de sastre, allí entraria en contacte amb grups sardanistes. Així en retornar a Ascó, juntament amb joves com Carmel Biarnés organitzaria els primers grups sardanistes de la població. Es casà amb Maria Font Perelló, filla de la Fatarella, d'una família molt cristiana, amb qui tindria una nombrosa descendència: quatre nois i cinc noies. Mnetre, i a conseqüencia de la crisi del negoci de la sastreria davant de la confecció dels anys seixanta, canvia d'ofici, essent representant de granges, fins i tot muntà una carnisseria a mitjans dels setanta, fins que retornaria a la sastreria quan es reorganitzà el món de la confecció. Durant tots aquests anys s'havia mantingut actiu entre els grups cristians i parroquials del seu poble, essent la vida de sant Pau un veritable guiatge, tenint l'ocasió d'iniciar una bona amistat amb mossèn Miquel Redorat, qui havia arribat a la parròquia d'Ascó a principis dels setanta.
Un fet marcaria la seva vida, eren els moments que es començava a parlar de la instal.lació d'una central nuclear a Ascó. L'any 1974, Joan Carranza es trobava a la sala de visites d'un hospital de Barcelona, on la seua muller Maria es trobava convalescent d'una operació, quan fullejà la revista "Triunfo", una de les poques revistes d'opinió de l'època, així que s'interessà amb la lectura d'un article de Mario Gavíria: "L'amenaza de la energia nuclear". En arribar a Ascó li ensenyà l'article al mossèn, optant tots dos per la prudència inicial. Eren els moments que es començaren a comprar els terrenys per ubicar les nuclears. Deixaren passar uns mesos i es posaren en contacte amb els reconeguts ecologistes Mario Gavíria i Pedro Costa Morata, decidint després donar la informació que tenien al Consell Parroquial d'Ascó. S'iniciava així el moviment antinuclear a Ascó organitzant-se una associació de veïns, moviment que començaria a ser conegut arreu. Marxes antinuclears, manifestacions, xerrades, estarien a l'ordre del dia des d'aleshores.
L'ajuntament d'Ascó es desmarcaria del Consell Parroquial, iniciant-se una difícil, potser impossible, via d'entesa entre el grup parroquial i el consistori, aquest es veuria forçat a la dimissió, fet insòlit a les darreries del franquisme. Des del Gobierno Civil es crearia una Junta Gestora fins les primeres eleccions democràtiques del 1979, "gestora" on Joan Carranza hi formaria part important. Les tensions i la divisió veïnal a Ascó era un fet, la campanya prèvia a les eleccions municipals del 3 d'abril mostrà les desavinences d'una població complexa fragmentada entre ideologies i interessos personals, es presentaren quatre candidatures, la majoria d'independents, entre les que destacaria a les urnes l'encapçalada per Joan Carranza. El dia 19 d'abril, dia de la constitució del consistori, la situació era més que complexa, hi havia cinc regidors electes a favor de les nuclears i cinc en contra, només hi havia un dubtés, elegit a les llistes d'ERC. L'elecció de l'alcalde en la persona de Joan Carranza es produiria en no presentar-se a les votacions el candidat republicà, i en ésser la seva candidatura la més votada malgrat l'empat a regidors.
S'iniciava així, i fins les eleccions municipals de 1983, un periode municipal marcat per la lluita antinuclear..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada